El cas Bemba

1. Què és el Bemba?

1BembaEl Bar Bemba era un conegut local situat al carrer Concepció (a prop de Renfe Centre). El local, de caràcter alternatiu, solia ser regentat del jovent sabadellenc més implicat amb el teixit associatiu del moment, i també més crític amb l’Ajuntament aleshores governat per Manuel Bustos. Era un bar molt apreciat per molts joves, però també un bar que portava temps rebent pressions i traves burocràtiques de l’Ajuntament, de manera que a l’estiu de 2003 va decidir tancar. De forma gairebé espontània, es va organitzar una festa de comiat la nit del 27 de setembre d’aquell any, que a través del boca orella va aconseguir reunir a centenars de joves que volien acomiadar-se del local. Degut a la gran afluència de joves, que no cavien al local, la festa es va traslladar de forma espontània al carrer.

2. Què va passar el 27 de setembre de 2003 a Sabadell?

227sCasualment, aquella nit s’estrenava l’anomenada “brigada d’intervenció ràpida” de la Policia Municipal, un cos d’agents antiavalots que en aquell moment en tot l’Estat Espanyol només tenien Madrid i Barcelona, però que l’Ajuntament de Sabadell havia volgut implantar a la ciutat. L’alcalde Manuel Bustos, el seu germà Paco Bustos i la seva mà dreta, Josep Ayuso, es trobaven aquella nit acompanyant aquesta brigada policial en la seva primera nit de servei.

Degut al soroll ocasionat per l’afluència de joves al carrer Concepció, la Brigada d’Intervenció Ràpida que s’estrenava a la Zona Hermètica, va desplaçar-se fins al Bar Bemba, acompanyat per unitats de la Policia Nacional i els membres del consistori que aquella nit estrenaven el cos d’antiavalots. En comptes de plantejar una mediació davant el conflicte del soroll que ocasionaven els joves al carrer, però que no ocasionava cap altre incident, els polítics i comandaments policials allà presents van considerar que era més oportú disoldre la concentració festiva de joves mitjançant una càrrega policial. Això no va fer més que agreujar la situació, ja que va derivar en un seguit d’enfrontaments entre joves 2Bi policies. Les càrregues policials que es van dur a terme van ser totalment desproporcionades (ja fos per la inexpertesa del cos com de la voluntat política de que així fossin), i per primera vegada des del franquisme es va fer servir material antiavalot (salves, pilotes de goma, etc). Després d’una hora de persecucions, de l’entrada de la policia a varis bars per intentar perseguri als joves que marxaven atemorits del lloc, la nit va acabar amb desenes de ferits per cops de porra i de pilotes de goma, desperfectes en el mobiliari urbà i en el interior del bar Sorginak, i, finalment, 11 detinguts.

3. Com va gestionar els fets el govern Bustos?

Em comptes de reconèixer el despropòsit i esmenar l’error comès buscant la mediació, el consistori va decidir denunciar els onze joves detinguts. A això cal sumar-hi l’elaboració per part de la Policia Nacional d’atestats policials falsos, on la descripció dels fets es va fer un cop els joves ja eren detinguts i on el que es buscava era que el relat policial coincidís amb els joves que havien estat detinguts arbitràriament. En alguns casos els atemptats arriben al punt on s’acusava a alguns dels joves detinguts d’intentar atropellar un cotxe patrulla amb una bicicleta.

Aquesta defensa de la versió policial i de l’actuació dels regidors del PSC va ser resposta per la resta de grups municipals, a excepció del PP. Primer l’Entesa per Sabadell, poc després Esquerra Republicana, i al cap de pocs dies, també ICV i CiU van mostrar el seu desacord amb la càrrega policial i amb la gestió que estava fent l’alcalde Bustos.

3diaris

4. Com va respondre la ciutadania?

4AMentre des d’alcaldia en cap cas es va reconèixer l’error comés, la ciutadania sí que va entendre aquells fets com un acte autoritari de l’aleshores incipient “estil Bustos”, i al cap de pocs dies, el 4 d’octubre de 2003, unes 3000 persones es van manifestar pels carrers de Sabadell denunciant la violència exercida per part de la policia, i demanant l’absolució dels detinguts i les responsabilitats polítiques.

Una setmana després, el 11 d’octubre, es va celebrar de nou una concentració i cassolada davant l’Ajuntament, que va tornar a aplegar 2000 persones.

4BLa campanya de suport als detinguts va seguir amb desenes d’actes celebrats per tota la ciutat (xerrada J. Maria Terricabras, actuacions musicals, recitals poètics, cinefòrums sobre violència policial), amb mostres de recolzament per part de moltes persones destacades del teixit associatiu local de Sabadell (Associacions veïnals, entitats culturals, partits polítics, etc.), així com de moltes personalitats destacades de la ciutat i rodalies. També es van celebrar assemblees d’estudiants en suport als 11 detinguts a instituts com el Pau Vila o el Ferran Casablancas.

 

5. Com ha seguit el cas a nivell judicial?

Explorar0034Pocs dies després dels fets del 27 de setembre de 2003, el cas Bemba va derivar en dues vies. D’una banda, la denuncia feta per part de l’Ajuntament, la Policia i la Fiscalia als 11 detinguts (acusats de danys, atemptats contra l’autoritat, entre d’altres). De l’altra, la denuncia feta per desenes de persones que havien estat ferides en les càrregues policials, i també la denuncia de detenció il·legal per part dels propis detinguts. Els primers mesos els advocats van dur a terme una batalla legal per tal que les diferents vies es tramitessin com un únic procediment, però aquesta opció va ser finalment desestimada.

El cas, poc a poc, va anar estancant-se en els jutjats, fins que fa pocs mesos, va tancar-se la fase d’instrucció i es va donar data pel judici: el proper 24 d’abril de 2017, gairebé 14 anys després dels fets del 27 de setembre de 2003.

 

6. Cas Bemba: L’inici del final de l’estil Bustos.

Els fets de setembre de 2003 i la nefasta gestió política feta en aquell moment ha estat assenyalat en la consciència col·lectiva de la ciutat de Sabadell com un dels episodis més significatius de l’”Estil Bustos”, però no va ser l’últim. L’estil autoritari de l’alcalde ha deixat nombrosos episodis en la història recent de la ciutat.

6Paco.jpgL’any 2005 es donaren episodis similars quan la policia municipal va intentar detenir un adolescent de 14 anys que enganxava enganxines amb el slogan “Estil Bustos? No, gràcies”, just alhora que 900 sabadellencs presentaven el “Manifest per una ciutat viva”, que denunciava “l’aplicació sistemàtica d’una política sectària, intolerant i demagògica envers totes les persones i entitats que expressen qualsevol discrepància o crítica amb l’actuació del govern municipal” i “la falta de transparència i la més que discutible eficàcia en la gestió del patrimoni, del sòl i dels recursos públics”, i acusava l’equip de govern d’estar “fent un ús inadequat i interessat dels diners públics i de la representativitat municipal”, supeditant-los “als interessos de partit i la promoció personal”. Aquella crisi política va portar a Paco Bustos a dimitir de les seves responsabilitats a via pública.

L’any 2007, van ser de nou un bon grapat d’entitats i associacions, entre elles el Moviment Popular de Sabadell (MPS) que van implusar la campanya “PSC, la ciutat no és vostra”, per denunciar de nou la falta de diàleg a l’hora d’organitzar la Festa Major.

No obstant, el darrer episodi de l’anomenat “Estil Bustos” és el que començà al 2012, quan sortí a la llum la presumpta trama de corrupció urbanística: el cas Mercuri. Des d’aleshores, a través d’un gran nombre de peces judicials, ha sortit a la llum l’ecosistema que es va crear a partir de la gestió de alcalde durant els seus anys de mandat, que van acabar amb l’esclat del cas. Si bé la investigació judicial no ha pogut demostrar que s’embutxaqués diners personalment, sí que ha posat de manifest l’autoritarisme i el nepotisme que durant més d’una dècada es van instal·lar a l’Ajuntament de Sabadell. Posteriorment, els altres implicats en el cas Bemba també s’han vist implicats en casos de corrupció, tràfic d’influències i favors: Paco Bustos (també en algunes de les peces del cas Mercuri) i Josep Ayuso (irregularitats en la finca de Ca n’Alzina).